Títol: Bola de Drac: Edició Definitiva 01
Autor: Akira Toriyama
Editorial: Planeta Deagostini
Any de publicació: 13/09/2006
Estil: Manga
MUNTATGE:
La transició entre vinyeta i vinyeta d'aquest còmic no comporta cap raccord i generalment totes les transicion són bastant fluides i continues tant en l'àmbit d'espai com en el de temps, i dins d'aquest últim només trobem un avanç i cap retrocés. En alguns casos immediats i en altres mediats. També hi trobot split-panell i vinyetes detall.
ENQUADRAMENTS:
En aquest còmic trobem diversos tipus de plans; pla general, pla tres quarts, pla mitjà, primer pla, pla detall.
PERSPECTIVES:
Aquest còmic conté els dos tipus de perspectives en les seves vinyetes; la perspectiva en picat (incrementant la sensació d'angoixa de la situació representada) i també la perspectiva en contrapicat (fent sentir inferior al lector o a algun personatge que està aprop d'algun que es veu més gran, fent que aquest sigui superior).
VINYETES:
En trobem de formes tant quadrades com rectangulars i fins i tot algunes que tenen formes geomètriques com diagonals, triangles... i d'altres que també són geomètriques i a la vegada asimètriques.
També trobem alguna vinyeta que ocupi tota una pàgina i d'altres que n'ocupen mitja o gairebé tota una pàgina.
A vegades no hi ha les línies de la vinyeta. No és una composició lineal i estàndard, sinó que van en funció de l’acció.
GLOBUS:
Tots els globus que trobem en aquest còmic tenen vores i no en trobem cap sense vores.
En trobem amb formes variades com els ondulants, els bàsics (rodons, rectangulars o quadrats), els tremolosos, els punxeguts, tallats (veu fluixa)... També trobem globus de monòleg interior, globus amb apèndix compartit i d'altres.
TIPOGRAFIA:
Aquest còmic manté tota l'estona la mateixa font de tipografia que és bastant simple, però a la vegada brusca i seca. Només varia l'ús de la lletra en negreta i la mida de la tipografia. Cal recalcar que la tipografia d'aquest còmic és tota en majúscula.
ONOMATOPEIES:
Aquestes aparèixen desalineades, tortes formant corbes o figures, etc. També en alguns casos varien el color. Trobem onomatopeies com:
- HA!
- HA...
- MMM...MMMPPPFFF!
- UI UI!
- UUUF!
- AI
- BXBX!
- EH?
Gairebé totes aquestes onomatopeies es troben en una sola pàgina, amb això vull dir, fan un gran ús de les onomatopeies.
A més d'aquestes onomatopeies, trobem lletres asiàtiques amb una font molt gruixuda volent donar l'impressió de crits, més onomatopeies de lluita i demés...
CARTUTXOS:
En trobem un tant al principi com al final del còmic com és habitual, a més d'algún entremig del llibre.
METÀFORES:
Alguna metàfora que he trobat en aquest còmic és mitjançant el llenguatge corporal; mans enganxades per demanar perdó, galtes vermelles per transmetre vergonya, la sorpresa representada amb exclamacions, el desitj sexual amb un fons de la vinyeta ple de dibuixets amb calces i d'altres metàfores.
DISTORCIÓ DE LA REALITAT:
En diversos casos trobem aplicat aquest aspecte; diferència exagerada de la mida corporal entre els personatges, alguns personatges tenen parts del cos surrealistes (com en Goku, que té cua o en Follet Tortuga, que té una closca de tortuga a l'esquena), tenen força exagerada i surrealista, l'augmentació del cap quan s'enfaden alguns personatges...
MOVIMENT:
En aquest còmic veiem aplicades tant la tècnica de línies de moviment com la de descomposició de la imatge que es mou en les diferents fases de la seva trajectòria
Quan en Goku corre es distorsionen les seves cames per donar l'impressió que corre molt (impressió de velocitat). Aquesta seria descomposició d'imatge.
Quan objectes cauen o quan es barallen amb pals o demés s'aplica la tècnica de línies de moviment.
També quan fan el Kame Hame Ha apliquen les línies de moviment arreu les mans.
GIRS DIRIGITS AL LECTOR:
A l'última escena mateixa en Follet Tortuga en fa un de gir al lector.
ESTEREOTIPS:
Definitivament en trobem, tant a les noies sent altes, primes i simpàtiques, com al nois sent musculats i alguns que són més dèbils poc musculats, vells...
SEQËNCIONALITAT / TEMPS / FLASHBACKS:
Aquest còmic és un manga, és doncs que es llegeix de dreta a esquerra i de dalt a baix.
A més, aquest còmic conté parts que són de color i d'atres que són en blanc i negre. La major part del llibre és en blanc i negre.
RAONAMENT DELS ELEMENTS DETECTATS:
Per concluïr, no és un còmic molt calmat al llegir, sinó entretingut i en algunes escenes tens. Aquest és dirigit a un públic juvenil i específic, amb interès (generalitzant) pel manga.
Respecte l'apartat del muntatge, és un còmic que no conté masses salts al temps i és bastant continu, això fa que el còmic sigui fàcil de seguir i no confongui al lector.
D'altra banda, en l'apartat de com és gestionat l'enquadrament, podem dir que aquest còmic és ric en l'àmbit de plans i juga molt amb ells. És així que atrapa l'atenció del lector constantment i dona a conèixer molt bé els personatges i espais desde diferents plans, ensenyant la seva completesa o un mínim detall que el compon.
Tot seguit, parlant de l'ús de les perspectives dins aquest còmic, han jugat un bon paper i ajuden a entendre qui és superior i qui inferior. Evidentment, depèn de quin context simplement és una perspectiva més sense buscar cap superioritat o inferioritat, però en la gran majoria dels casos és així i ajuda fins i tot a entendre quan algú està en perill o no sense el personatge mateix saber-ho, és això que fa l'hisòria exitant.
Per continuar, les vinyetes han estat plasmades en tot tipus de formes i això m'ha agradat, ja que trobo que d'alguna manera diu molt de l'ambient en el que es troben els personatges (evidentment, no només en aquest còmic). És a dir, si una escena és calmada o simple, les vinyetes potser juguen amb la mida, però habitualment segueixen un ordre molt marcat i solent ser rectangulars i quadrades. En canvi, quan una escena és alterada o tensa, en aquest cas quan batallen uns amb els altres o demés, les vinyetes juguen amb les formes i s'arrisquen més, inclús fent de vinyetes formes que no són ni geomètriques. El joc de canvi de formes de les vinyetes m'agrada, ja que em posa molt més en situació i em deixa saber quina és l'intenció d'una escena i quina vibra tracta de transmetre.
L'argument anterior va molt lligat al dels globus ja que és el que juga més amb l'intenció de transmetre o el que ens ho indica més. Dins aquest còmic n'he trobat molts i definitivament són essencials per saber amb quin to parlen els personatges i poder entendre bé l'història (també disfrutar-la més i que dins el cap d'un no sigui tan simple).
La tipografia escollida per aquest còmic trobo que és totalment acertada. No és massa brusca, però concorda amb la temàtica del llibre i alhora no es fa pesada de llegir.
Quelcom que es detecta ràpidament és el gran ús que fan de les onomatopeies. Hi trobem les habituals, però també hi trobem d'altres que no havia llegit mai. És interessant com en algunes escenes, el diàleg o el contingut dels globus es basen bàsicament en onomatopeies i com aquestes arriben a transmetre el context i seguiment de l'escena.
Els cartutxos són de gran ajuda pel lector i a la vegada per l'escriptor quan no sap com contextitzar quelcom. Situen molt en el punt que ens trobem de l'història sobretot en els salts de temps o d'espai, tot i que tampoc s'hi han recolzat massa en aquest còmic per explicar l'inici total de la trama, sinó que perfectament es podria haver començat i acabat aquest còmic sense cartutxos, ja que és a mida que llegeixes aquest còmic que segueixes millor l'història.
Seguidament, les metàfores també són una manera d'expressar i en aquest còmic ho fan en gran part amb el llenguatge corporal. M'agrada l'exageració de les expressions facials en aquests casos i de les emocions.
Daltra banda, trobo la distorció de la realitat molt divertida i arridscada. Penso que al ser un còmic dibuixat hi ha infinites possibilitats per distorcionar la realitat, tot i que trobo que en aquest còmic es podrien haver utilitzat més (en l'àmbit de les accions, no pas de l'aspecte dels personatges, ja que alguns distorcionen bastant el que és la realitat). A mi, personalment, em crida molt l'atenció.
En l'apartat del moviment, podem dir que fan un gran ús de les linies de moviment (que es troba en gairebé totes les vinyetes) i m'agrada, ja que em fa imaginar-me els personatges en moviment i, sobretot les batales, són molt èpiques dins el meu cap (on m'ho imagino tot en moviment).
